Millora de l’eficiència energètica i de l’ús de l’aigua de la indústria càrnia

Splendid Foods va col·laborar en un estudi realitzat per Energy Tools on es van presentar les millores, les tendències i els reptes de futur en la innovació del sistema de Fred Industrial. Es tracta de les tècniques pioneres per la millora de l’eficiència energètica, l’ús de l’aigua i la reducció de forma substancial, tant en el consum energètic com a les emissions de CO2, a la indústria càrnia.

Juntament amb Splendid Foods s’han analitzat 5 centres relacionats amb el sector carni. A través de l’estudi s’ha analitzat amb profunditat si aquests compleixen els requisits per la implantació dels nous sistemes.

Entrevistem a Jordi Coll Bertranpetit, responsable del negoci Industrial d’Energy Tools Consulting S.L. i encarregat de presentar l’estudi realitzat en diverses conferències, qui ens explica la situació global d’aquest sector, amb l’objectiu d’implantar els millors sistemes tècnics per aconseguir un major estalvi energètic i, per tant, un retorn de la inversió.

1. Objectius de l’estudi “Millora de l’eficiència energètica i de l’ús de l’aigua de la indústria càrnia”.

El principal objectiu en un estudi per la millora de l’eficiència energètica, és buscar les millors opcions tècniques i econòmiques per dur a terme canvis en equips i hàbits per reduir de forma substancial tant el consum energètic com les emissions de CO2, tanmateix aquesta reducció repercuteix directament en un estalvi econòmic també.

2. Teniu fites i dates marcades per assolir objectius referents a la sostenibilitat energètica i hídrica?

No tenim fites marcades perquè en cada estudi es detecten millores diferents depenent de molts factors, com és obvi, en una indústria relativament nova o reformada de poc temps, el grau d’eficiència instal·lat serà més elevat que una altra d’antiquada o vella. Per tant, una vegada fetes les visites i analitzada la informació és possible determinar el potencial d’estalvi.

3. Què és i per què serveix el fred industrial? Quina seria la seva correcta utilització parlant en termes d’optimització i sostenibilitat?

El fred industrial és aquell fred que s’utilitza per a un procés productiu. A Splendid Foods els afecta directament. Pel que fa a Spelndid Foods, hem de dir que és una de les empreses a utilitzar com a referència en l’aspecte d’innovadors en sistema de fred industrial, a títol d’exemple, d’ençà de l’última reforma, no consumeixen combustibles fòssils en recuperar la calor dels propis sistemes de fred.

4. Com està la indústria càrnia en comparació amb altres indústries en el ranking de sostenibilitat? Quins problemes té? Quins avantatges?

Les preguntes d’aquest punt són massa complexes per contestar de forma clara. Tot i així, us puc comentar que la indústria càrnia, com de l’alimentació en general, és un gran consumidor d’energia pel fet que normalment es treballa amb producte fresc i congelat, portant a mantenir sempre una cadena de fred, per aquest motiu, és necessari mantenir la producció de fred les 24 h dels 365 dies de l’any.

5. Com valora l’actual conscienciació dels empresaris i el seu compromís amb la sostenibilitat energètica i hídrica?

La consciència és clara, potser no tant cap a la sostenibilitat però sí que cap a una reducció de consum, precisament pel comentat anteriorment de la reducció de consum és proporcional a l’estalvi econòmic.

6. Conclusions principals de l’estudi presentat.

• Les instal·lacions de fred analitzades, disposen, en global d’un alt grau d’eficiència i optimització.
• 2 centres operen amb gasos naturals – R717 / CO2, sense afectació per valors de GWP.
• 4 centres operen amb gasos HCFC. Aquest fet implica que la majoria de les instal·lacions auditades es veuran afectades l’any 2022 quan es faci efectiva la restricció de la comercialització de gasos amb GWP superior a 150.

• S’estima el consum associat al fred industrial del 50% del consum total en aquells casos a on únicament es genera fred per temperatures positives. En el cas de demanda per congelació, la proporció pot augmentar fins al 70%.
• En la majoria dels centres no existeixen sistemes de mesura parcials ni connectats a cap sistema de gestió que permetin establir la relació de consum i cost associada al fred industrial.
• A escala global, l’estalvi energètic estimat té un valor de 4.017.286 kWh. D’acord amb aquest estalvi energètic, s’ha calculat un estalvi econòmic anual associat de 284.425 €, respecte a una inversió de 1.171.694€, la qual cosa suposa un retorn de la inversió al voltant mitjà de 4,21 anys i estalvi mitjà per centre del 28% amb una mitjana de 7 accions voluntàries per centre.

7. Quins són els propers passos?

Els propers passos, una vegada les empreses ja disposen de l’auditoria energètica, són avaluar les conclusions per dur a terme aquelles que més s’ajustin en el que podem dir un ROI (Retorn de la inversió) accelerat, després d’aquestes els queden les que han de servir com a full de ruta per les properes inversions a realitzar.

Can Duran, des de 1946

L’empresa Embotits Artesans Can Duran es va crear l’any 1946 en una cansaladeria de Centelles (Osona). Amb el pas del temps, l’establiment va adquirir caràcter propi i els seus productes d’elaboració artesanal es van fer molt populars.

Al 1990, Can Duran es va traslladar a unes instal·lacions noves a Vic, iniciant així el seu procés de consolidació a Espanya i la seva expansió per Europa, passant de ser un petit negoci de poble a una fàbrica de nivell nacional.

Des de llavors, la voluntat de Can Duran ha estat compatibilitzar tradició i innovació permetent-li adaptar-se als nous temps, sense perdre la seva essència i mantenint les qualitats que tradicionalment l’han definit. “Avançar sense oblidar d’on venim amb la ferma i constant aposta per la innovació i la diversificació de productes” han estat els pilars que han permès a l’empresa augmentar substancialment la seva quota de mercat durant els últims cinc anys, doblegant alhora el volum de facturació.

Fundació Aura, vida i treball amb suport

La Fundació Aura és el primer programa d’“Ocupació amb Suport” a Espanya i pioner en la implantació i desenvolupament d’aquesta metodologia. La Fundació, que va tenir els seus inicis com a associació, fa més de 25 anys que duu a terme la seva missió: ajudar a millorar la qualitat de vida de persones amb discapacitat intel·lectual mitjançant la inclusió social i laboral.

Aura va néixer per oferir un nou camí cap a la normalització i integració de les persones amb discapacitat i per ensenyar a valorar a la persona com a única, creient en  en les seves capacitats i potenciant-les al màxim en l’àmbit personal, social i laboral. Objectius que assoleix a través dels seus valors: respecte a les diferències individuals de cada persona, compromís amb la missió, els participants i les seves famílies i l’esperit innovador i positiu.

“Ocupació amb Suport” representa un salt qualitatiu en el reconeixement dels drets i en la millora de la qualitat de la vida de les persones amb discapacitat intel·lectual. Amb aquesta metodologia, la Fundació Aura brinda a moltes persones la possibilitat de treballar en entorns de mercat obert, oferint-los un suport personalitzat.

Actualment prop de 150 participants amb discapacitat intel·lectual estan treballant contractats per empreses de prestigi reconegut.

Can Duran és una de les marques que recolzen i col·laboren amb la seva iniciativa, a més el propietari i Director General de Splendid Foods és també vocal de la Fundació Aura.

Les instal·lacions de Splendid Foods al cor del Montseny

Avui us convidem a casa nostra, a veure les instal·lacions de Splendid Foods on es fabriquen els productes de Can Duran i en les quals es troben els espais Casa Sendra on es produeix de forma artesanal la nostra llonganissa.

Estem envoltats de fantàstics boscos al cor del Parc Natural del Montseny, a Seva, considerat Reserva de la Bioesfera per la UNESCO perquè presenta una gran varietat ecològica.

Tal és la nostra vinculació i admiració per aquests paratges que vam rebre el certificat de gestió forestal sostenible que atorga PEFC (Programme for the endorsement of Forest Certification) en reconeixement a la gestió responsable de diverses de les finques, situades a l’entorn més proper a la fàbrica , al parc natural del Montseny.

Aquí treballem per aconseguir productes de qualitat, centrats en la innovació i amb l’afany constant de millorar sempre la seva producció, de forma segura.

Ens fa il·lusió compartir aquest vídeo que ens van gravar com a finalistes dels Premis PIME Catalana, organitzats pel Banc Popular i La Vanguardia. Moltes gràcies als organitzadors!

Jordi Milán, director de La Cubana: “Ens vam posar en contacte amb Can Duran perquè ens sembla una marca innovadora”

Volem aprofundir en la complicitat geganta que uneix Can Duran a La Cubana en el seu últim espectacle, Gente bien, que es pot veure al Teatre Coliseum des de fa un parell de mesos, i que, per cert, és un regal de Nadal excel·lent. El director de la mítica companyia, Jordi Milán (Sitges, 1951), ens rep a la pastisseria Escribà, i ens ho explica tot, tot i tot sobre la seva relació amb la marca d’embotits artesans d’Splendid Foods, amb qui comparteix, si més no, tres valors: creativitat, innovació i sentit de l’humor.

El seu currículum és el de La Cubana, de la qual és fundador amb Vicky Plana el 1980. 36 anys després, una mera enumeració de la trentena de produccions dels cubans ocupa tres fulls ben bons, amb fites tan celebrades per allò que en diuen el gran públic com Cómeme el coco, negro (1989), Teresina SA (1991), Cegada de amor (1993), Una nit d’òpera (2001), Mamá, quiero ser famoso (2003) o la recent Campanades de boda (2012).

Comencem pel principi, per l’inici de la relació, Jordi: La Cubana tria Can Duran per la seva manera de comunicar, oi?

En principi, quan, al nostre espectacle, hi intervé, en tema, per qüestió d’argumentació, hi havia d’haver una empresa dedicada als embotits, a nosaltres se’ns acut la idea de buscar una empresa per col·laborar-hi, senzillament pel fet, perquè ens feia gràcia, per a l’estrena, muntar un tinglado, regalar uns fuets i una sèrie de coses. La idea parteix d’això; no parteix de res més. Però, a partir d’aquí, ens posem en contacte amb ells [Can Duran] perquè ens sembla que és una marca que —a part del fet que jo, per exemple, la conec, perquè la gasto—, a nivell visual, a nivell de promoció i tot això, és innovadora. Ens posem en contacte amb ells, hi ha bona relació i ja està, i comencem a parlar d’això.

En què es concreta la col·laboració La Cubana – Can Duran?

N’apareix producte a l’espectacle, si bé no diem en cap moment que és de Can Duran. Sí que hi surten embotits en diversos moments, però no se’n concreta la marca. La presència de Can Duran es concreta en el fet que surt a tots els programes, i, després, a la roda de premsa, per exemple, es van regalar a tota la premsa producte [La Geganta], i llavors sí que la premsa ho va reflectir: des de la televisió, el programa Els matins, qualsevol programa, l’altre dia, al Cuní, se li regala un fuet de Can Duran i tal. I, llavors, això sí que, realment, aquí, sí que representa publicitat directa.

I, després, el que vam fer és, a l’estrena, a tota la gent que hi venia invitada, se li regalava un fuet [Exentis], i, a més a més, la base del càtering era l’embotit: tothom, quan sortia a fora, es trobava amb el fuet a la mà, després d’haver vist una funció relacionada amb els embotits i tot això, i que, al càtering, la majoria d’aliments eren embotits, i, aleshores, això ho va fer Can Duran molt ben presentat. L’intercanvi és aquest.

També, cada 15 dies, un fan de Can Duran a Facebook té una alegria. Ell i un acompanyant.

…Que vénen a veure l’espectacle gratuïtament. Després, estem molt en contacte: estan en contacte el que porta la part de promoció nostra [Daniel Compte] i vosaltres [Orbyce Comunicació], i ja està.

Qui és i on és avui la gente bien, el 2016?

La gente bien que ridiculitza Rusiñol?

La dels nostres dies.

És a tot arreu. És d’una altra manera: no és la gente bien del 1917 que va escriure Rusiñol; és una gente bien potser no tan ostentosa, que potser no ensenya tant els diners, però no els ensenyen no perquè en tinguin necessitat d’ensenyar-los, perquè, en realitat, la gente bien el que té és la necessitat d’ensenyar el que té. Potser no ho ensenya perquè té por que, realment, Hisenda li vagi al darrera. Abans, no. Però la gent sí que té necessitat d’exhibir; en realitat, el nou-ric és el que té necessitat d’ensenyar el que té.

Ara, ¿seria una mica més discret?

Discret, no. És un altre vocabulari: potser no exhibeixen tant a la brava, però sí que, realment, el nou-ric existeix, i existeix a tot arreu. És que no cal anar gaire lluny, eh? El que passa és que és d’una manera potser no tan ostentosa.

El públic de La Cubana, que abasta un espectre molt ampli de la societat catalana, el fet que feu un Rusiñol (o que adapteu un Rusiñol)…

…Però això és una excusa, eh?

…Exacte. Han entès aquest joc? Quin retorn en teniu?

Nosaltres, no d’ara, de sempre, hem tingut un públic molt ampli, un públic que va des de gent molt jove a gent gran. Gent que ens va veure créixer i que, en realitat, han estat els nostres productors reals: els que ens han subvencionat durant aquests anys no han estat, precisament, les institucions, sinó que ha estat el públic, que és el que ens ha donat suport, i, per això, hem pogut fer teatre. És un públic molt ampli —molt ampli, molt ampli, molt ampli, molt ampli—, tampoc no gaire teatral. Ve la gent molt teatral; això, també: la gent molt del teatre ve, però també ve una gent que, a la millor, potser no va mai al teatre, i va al teatre per veure La Cubana. Aquest tipus de públic.

No te’n sé explicar el perquè ni per què li agradem i tal. Jo penso que perquè connectem amb ells a nivell de vocabulari, perquè parlem d’unes coses molt planeres, d’un teatre quotidià que tots fem a la nostra vida i que passa inadvertit com a teatre, i que nosaltres en fem un extracte i ho posem als escenaris, personatges reconeixibles, dels que et pots trobar al metro, et pots trobar a l’autobús, et pots trobar al mercat, i ja està. I això ha sigut des de sempre, a base de molts anys, de molts anys, de molts anys.

El motiu d’escollir Gente bien és una excusa. No preteníem… El que passa és que tot ho hem fet anar bé: el fet d’escollir Rusiñol, perquè nosaltres som de Sitges i ell hi està molt relacionat; el fet que Gente bien és una obreta que han fet tots els aficionats de Catalunya, i nosaltres provenim del teatre d’aficionats, en els inicis; perquè parla d’una cosa que a nosaltres ens agrada, que és la necessitat d’aparentar: de tot això dels nou-rics, de la cosa idiomàtica. Que, en un moment donat, tal com ho retrata Rusiñol, al 17, la gent parlava normalment català, però la moda era parlar el castellà, si havies d’estar dins d’una esfera social determinada i tal, i, aleshores, no en sabien; ell se’n fot d’això, de l’escàndol… Hi ha tota una sèrie de condicionants que van fer que ens semblés que anava bé, però és una excusa, eh? El que volem; a nosaltres, realment, el que ens interessava explicar era tot el que passa a l’espectacle, tot el que passa a partir d’aquí. El que passa és que sí que, realment, és un musical en el qual parlem de tot això, de l’aparença i de tota aquesta història dels nou-rics, però en el qual, en realitat, també és com un striptease de La Cubana; en realitat, ens ensenyem nosaltres per dins. I, per fer això, ha estat una excusa perfecta, i ja està.

Un any prorrogable? Com va, això?

No, no. Això no se sap. Això ho estàs dient tu.

Pregunto.

El teatre no és una cosa que pots… Tu, a priori, no pots dir: hi estaré un any. El teatre és una cosa del dia a dia. Tu obres la porta i, aleshores, si no ve la gent, hi estàs una setmana; si ve la gent, mínimament, hi estàs un mes; si no, hi estàs dos mesos, hi estàs tres mesos… Nosaltres hem tingut sort sempre i hi hem estat bastant de temps. Quina és la previsió? No ho sabem. Va molt bé; això, sí. Va molt bé, va molt bé. Estem molt contents i sorpresos, també, perquè hi ha hagut una resposta molt gran. Suposo que sí que hi estarem…; el que és segur és que el que hi ha a la venda, que és fins a finals de gener, febrer, això, sí que hi serem, perquè, realment, hi està, i està molt venut, però, després d’allà, ja ho veurem. Si és l’any, és l’any, i, després, ja veuríem a veure el que passa.

Segur que n’hi ha per estona, de Gente bien. Molt agraïts, Jordi.